
Ahir al vespre tenia la intenció de estrenar els filtres de color de gelatina que he fabricat per a la llanterna de LEDs amb una sessió al mas abandonat de Cal Vicari (també conegut com Cal Capità), al Parc Natural del Montnegre. Conduïnt per la carretera d’Hortsavinyà, però, vaig estar a punt d’atropellar un grup de cinc o sis senglars que travessaven tranquil·lament la via, més o menys a l’alçada del molí de Can Marquès. A més, quan vaig arribar a la masia m’esperava una sorpresa no gaire agradable: havien tancat l’accés amb cotxe a l’era. Com que no em feia gaire gràcia la idea d’haver de deixar el cotxe al Sot d’en Gómez i anar caminant gairebé a les fosques fins a la façana de Cal Vicari (amb el risc afegit de topar amb una família de senglars) vaig decidir buscar una localització alternativa.

Buscant entre una llista de destinacions que havia introduït al GPS vaig trobar la Torre Montagut de Santa Susanna. Al cap d’uns 20 minuts gairebé ja hi havia arribat quan, just quan la carretera asfaltada de l’urbanització deixava pas a un camí de sorra, van aparèixer mitja dotzena de senglars més. En ma vida n’havia vist cap en aquesta zona i en qüestió d’una hora ja havia topat amb més de deu! La pregunta era òbvia: I ara què faig? Al final vaig tornar a la N-II i vaig agafar el Camí del Mig en direcció Blanes. A l’altura del Parc Francesc Macià de Malgrat em vaig adonar que a l’altra banda del carrer hi havia les ruïnes d’una construcció bastant antiga.

La inscripció, en una cal·ligrafia bastant curiosa, diu “Terminantemente prohibido tirar basuras y escombros”. He mirat al Google (l’única eina de cerca d’informació que tinc a mà ara mateix) i no he aconseguit trobar res sobre aquestes ruïnes. Si algun malgratenc llegeix aquestes línies i desitja il·lustrar-nos, li estaré molt agraït.
En castellano, aquí.
English text soon.